La nevada (3)

Sergi (6è A): Va ser la primera nevada que recordo. Vaig sortir del col·legi a la dues del migdia, vaig estar a casa meva tot el dia perquè la meva mare no em deixava sortir de casa.
Quan va acabar la nevada vaig baixar de casa meva per veure com havia acabat. Tot estava ple de neu. Vaig baixar als Pins i les onades eren impressionants. Després vaig tornar a casa meva.
Al dia següent vaig baixar a casa d'un amic a jugar, de les 5 de la tarda a les 7:30 i vaig anar amb la meva mare al metge per poder agafar visita per al dia següent.

Ani (6è A): La nevada va ser increïble després de tant de temps que no nevava a Blanes. Quan va començar a nevar, tots els nens i nenes no paràvem de mirar com nevava. Quan la professora sortia de la classe tots ens aixecàvem i miràvem com nevava però quan entrava la professora tots sèiem corrents. Quan es va acabar la classe a la una, van trucar a les nostres cases per avisar-los que ens havien de venir a buscar. Els que ens quedàvem al menjador menjàvem i ens aixecàvem per veure si venien les nostres mares. Ningú feia fila tots empenyíem i ningú parava i quan venia la seva mare o pare se n'anava com si fos ric. Quan sortíem del menjador tots agafàvem el gel de la neu i la tiràvem. Quan vam arribar a casa ningú podia veure la televisió però això ens ajudava a estar amb la família.

Martí (6è A): El dilluns d'aquesta setmana ha nevat. La nevada va durar unes... 13 hores. Quan ens van dir que l'escola tancava, tots ens vam posar a cridar bojos d'alegria. Per la tarda feia molt de vent, vaig anar amb un amic a fer una batalla de boles de neu i vaig quedar xop. Eren les set de la tarda i una cosa que em va sorprendre era que encara nevava. Al dia següent em vaig alegrar molt que no hi hagués col·legi. Pel matí vaig anar a la platja i per la tarda em vaig quedar a casa.

Antonio (6è A): Va ser la primera nevada forta que havia vist en la meva vida. Jo vaig sortir del col·legi i vaig anar cap al cotxe del meu pare. Vaig anar a casa meva, vaig arribar a casa i li vaig preguntar a la meva germana si volia anar a jugar a la neu i em va dir que sí. Ens vam abrigar per no agafar un refredat, vam tirar boles de neu i ens ho vam passar bé. Al dia següent hi va quedar molta neu a la meva terrassa.

Raquel (6è A): El dia 8 de març va nevar a Blanes. Va ser al·lucinant. Quan estàvem fent classe tothom mirava per la finestra. Més tard la professora va dir que no hi havia classe per la tarda i tots vam començar a cridar. Quan vaig arribar a casa ja estava tot cobert de neu. Ens vam quedar sense llum unes quantes hores. Després de menjar vaig sortir al carrer amb el meu cosí i ens ho vam passar pipa. El meu pare em va dir que feia uns 25 anys que no nevava tant. A la nit, abans de dormir, vaig fer unes quantes fotos però ja no nevava. En aixecar-me, encara hi havia neu. Va ser molt divertit.

Souhaila (6è A): El 8 de març no vaig sortir de casa perquè nevava molt fort. El que vaig fer a casa és: primer, vaig fer els deures, i després vaig mirar una mica la televisió. Quan es va fer de nit, vaig sopar i me'n vaig anar a dormir. El 9 de març em vaig aixecar i vaig  esmorzar. Quan vaig acabar, vaig anar al terrat i vaig treure la neu que hi havia apilonada. Després vam sortir a fora per veure com estava tot. Vam agafar tota la neu que hi havia als nostres cotxes.

Nicolás (6è A): Avui us parlaré del dilluns, l'únic dia que he vist nevar a Blanes. Va començar a nevar a l'hora de medi que serien les 10 del matí. A l'hora de català, l'Elia ens va dir que havien dit des de Barcelona que a la tarda no hi hauria col·legi. Després d'acabar de menjar al menjador del col·legi vam anar a fora a esperar als nostres pares i mares. Després vam fer una guerra de neu l'Issac, en Sergi, la Fatoumata i jo.

Joel (6è A): La nevada va ser fascinant, perquè vaig poder jugar amb la neu. El dimarts aquell no vam anar al col·legi, vaig poder jugar a la DS i més.
Vaig quedar amb els meus cosins per jugar a l'ordinador i a molts jocs més.

Karen (6è A): El dilluns 8 de març va ser un dia increïble: va nevar!, a Blanes!
Jo no m'ho podia creure, era genial, estava nevant al  març, a quasi un pas de la primavera.
Nevava molt. Van trucar de Barcelona i ens van dir que se suspenien les classes. Quan la nostra professora ens ho va comunicar tots ens vam posar a saltar de l'alegria.
Va estar tot el dia nevant... Jo vaig arribar a un punt que em vaig cansar de tanta neu, i a sobre el que faltava: Ens vam quedar sense llum! Jo estava farta de tanta neu. Al principi estava contenta: tancaven l'escola i nevava, però després... Jo em deia: ”M'és igual que demà hi hagi escola o no, només vull que torni la llum i que pari de nevar”
Al dia següent tampoc hi va haver escola, teníem llum i feia sol. Va ser una nevada inoblidable.

Susana (6è A): El dilluns 8 de març, van suspendre les classes per la tarda per culpa de la neu. Feia molts anys que no nevava d'aquesta manera. El dimarts 9, tampoc vam anar a l'escola perquè hi havia molta neu i glaç a terra. No m'ho podia creure, faltant uns dies per a la primavera i que estigués nevant a Catalunya.
Va ser molt divertit jugar amb la neu, fer ninots... Però havies de vigilar per no caure.