Dissecció d'una cuixa de pollastre

Carla - 6è B: Fa poc vaig fer una dissecció a una cuixa de pollastre.
Al principi va ser una mica fastigós, però va ser molt realista, ja que hauria sigut molt fastigós fer la dissecció una cuixa de pollastre però que la portessin amb les plomes, la pell...
Vaig agafar unes pinces i unes tisores de metall per arrencar la pell del múscul, ja que no sabíem quasi res, abans, ens va resultar fascinant el que arriben a tenir els éssers vius al seu cos, llavors ja ho vaig entendre tot molt millor.
Després vaig veure tendons i lligaments, i finalment vaig arribar a l'os. Va caure una mica de sang ja que no estava cuinat, i la sang no havia desaparegut, per dir-ho d'alguna manera.
Els nens, com no, van fer la gràcia d'agafar els tendons i perseguir-nos (a les nenes) per tot audiovisuals.
Va ser la primera vegada que vaig fer la dissecció d'un animal. Per dir-ho d'alguna manera, em vaig sentir ''orgullosa'', de fer la dissecció d'una cuixa de pollastre. 

Àlex - 6è B: Dissecció de pollastre! Quin fàstic, mare meva. Era per posar-se a vomitar però va ser un treball gloriós. La majoria va aconseguir l'objectiu: treure la pell i veure el cartílag, el tendó i l'os però sort que era una pota de pollastre que si hagués sigut d'una granota, les nenes es posarien a cridar del fàstic o fins i tot alguns es posarien a vomitar.

Darien - 6è B: Ens van posar en grups de quatre o de cinc. En el tros de pollastre que ens van donar havíem d'obrir el pollastre amb unes tisores i unes pinces que ens va deixar el professor, havíem de trobar el cartílag que és lo que tenim entre els ossos perquè no es desgastin fàcilment, el tendó es lo que uneix un os amb un múscul i els lligaments que uneixen un os amb un altre.