Laura González Artau de 6è A
Hi havia una vegada tres nois, dos molt llestos i un que no ho era tant. Un dia hi va haver un concurs i es van apuntar tots tres. Era el concurs del més llest del poble. Els dos nois llestos, que es deien Joan i Jordi, ja estaven cantant victòria perquè es creien els més llestos del poble. En canvi en Daniel, que no era tant llest, va començar a estudiar cada dia mentre en Joan i en Jordi estaven jugant. Llavors va arribar el dia del concurs i els dos nois van dir:-No hem estudiat!, No fa falta. Ja se sap que aquí som els millors i guanyarem.En Daniel els hi va dir que ell no era tan llest però també podia guanyar perquè s'havia esforçat molt i ells se'n van riure.Va començar el concurs i en Jordi i en Joan estaven fent el control rient, mentre en Daniel estava concentrat fent-lo millor que podia.El dia de les notes, van anar els tres junts a rebre el control. Quan van arribar van rebre una sorpresa. En Daniel havia guanyat el concurs de més llest! En Daniel, emocionat, quan va sortir a l'escenari va dir: -No sempre guanya el més llest, sinó el que s'esforça més!! Els altres dos amics es van enfadar tant que no van ser més amic d'ell.Ja van passar 3 anys i es van adonar que havien fet malament en enfadar-se amb ell. En Daniel s'havia esforçat i ho havien d'assumir. Llavors el van perdonar i van ser amics per sempre i en Jordi i en Joan es van esforçar més en estudiar encara que siguin llestos.
OOOh quinaaaaaa historia mes bonica!! un aplaudiment per la millor alumne que ha passat per el Napoleó Soliva! Un petonet macaa et trobem a faltar no hi ha cap alumne com tu
ResponElimina