Per Mariyama de 6è B.
La nostra escola és molt gran, el pati és enorme i l'edifici molt alt.
Al pati de la nostra escola hi ha una pista, algunes cistelles, camps de futbol, un gimnàs, una guarderia, el pati dels petits... El pati dels petits és bastant gran però el nostre encara ho és més. Tenen una caseta per jugar, un cotxe, un tobogan i moltes coses més.
A la nostra escola hi ha moltes aules, com per exemple l'aula d'informàtica, la de música, la biblioteca, l'aula d'acollida, la d'audiovisuals i moltes més.
A parvulari estan els de P3, P4 i P5. Les nostres assignatures són català, castellà, matemàtiques, anglès i moltes més.
A l'escola fem moltes coses però algun dia ja us ho explicaré tot.
Per Marta de 6è B.
Nosaltres, els alumnes de 6è, a l'excursió de fi de curs anirem a Portaventura.
Ens ho passarem molt bé, pujarem a les atraccions, i si ens deixen portar diners ens comprarem gelats perquè segur que fa molta calor. I anant per allà fent fotos, mirant les coses... ens cansarem molt. Per això, jo deixaria les atraccions d'aigua per les últimes.
Ens ho passarem molt bé!
Per Noèlia de 6è B.
Jo de gran vull ser veterinària perquè m'agraden molt els animals com els gossos, els gats... i a més a més m'agrada cuidar-los i veure com creixen. En canvi, no m'agraden els insectes.
Jo, a casa meva, tinc animals. Em compraran un peix.
He d'estudiar molt perquè... jo vull ser veterinària !
Per Fran de 6è B.
Hi havia una vegada un taxi que era molt antic i als clients no els agradava anar amb aquell vehicle.
Jo tenia un amic de la meva edat que es deia Declan Rober Elger Batista que era mecànic. Ell tenia un taller de reparació de vehicles i jo li vaig demanar que em reparés el taxi. Ell me va dir que, si jo volia, me'l “tunejava i jo li vaig dir que sí perquè els clients ja no pujaven al meu taxi.
Li vaig dir quants euros li havia de donar i ell em va dir 0.00 €. Jo li vaig dir: - Moltes gràcies i ell em va dir: - Per això estan els amics.
Quan va sortir el vehicle del taller, tothom hi volia pujar i quan vaig cobrar li vaig donar 1.000 euros.
Per Carla de 6è B.
Doncs avui escriuré sobre la meva millor amiga, l'Aylen. Som amigues des de quan anàvem a P4, i no exagero.
Tot va començar així. El primer dia que vas arribar a classe, tota vermella com un tomàquet, et vas asseure a l'altra punta de la filera on jo estava sentada, em vas mirar, i em vas somriure. Aquell mateix dia, a l'hora d'esmorzar... estaves amb una vergonya, tota vermella!
No ens hem enfadat ni una sola vegada, encara que sembli impossible. Hem estat juntes en tots els moments, els bons i els dolents. Ets una amiga de les que es pot comptar amb els dits de la mà, i sempre seràs la primera.
Ara que estem a sisè, han passat 7 anys des que ens vam conèixer, i m'encanta que ocupis el lloc de la meva MILLOR AMIGA.
Per Joan de 6è B.
A mi no m'agrada fer deures. La veritat, sé que a ningú li agrada, per això escric aquest text. Penso que la majoria de professors posen massa deures. Estic segur que tots vosaltres també esteu d'acord amb mi, però què hi farem.
Però també estic segur que si no féssim deures no aprovaríem, però igualment hi ha gent que no els fa.
M'agradaria que no en posessin tants, bé, millor que no ens posin. Com he dit abans, quan arribo a casa m'agradaria anar a jugar al parc, veure la tele o jugar a la play com tots vosaltres.
Però si ara malgastem el temps, quan siguem grans no podrem tenir un bon treball ni una bona casa.
Per Laura de 6è A.
Un dia estàvem a l'escola, era un dia normal com sempre i l'Ariel i jo estàvem al pati jugant. Quan va tocar la sirena, vam escoltar que era un so diferent als de cada dia. Vam anar a la biblioteca per buscar el llibre d'"Els tres porquets". Vam arribar al prestatge dels contes infantils i vam agafar el llibre, que era molt infantil però era per al germà de l'Ariel. Vam obrir el llibre per veure si estava en bones condicions, el vam obrir i vam veure una taca de sang, vam anar a consultar-ho a la nostra tutora i no la trobàvem. Vam anar a buscar al Rafa i ens va dir que havia anat al lavabo però la porta estava tancada amb clau i el llum obert.
Vam tornar a la biblioteca un altre cop per agafar el llibre i tornar-lo al prestatge però ja no hi era. Vam agafar un altre llibre i vam anar cap a la porta, però estava tancada amb clau per fora. Vam anar a veure si la finestra estava oberta però estava tacada de sang, això era molt estrany. Vam intentar trencar el vidre, però no vam poder. Ens vam començar a espantar.
L'Ariel i jo, per animar-nos, vam fer tonteries i vam començar a explicar-nos acudits però no va servir de res perquè vam veure que no hi havia ningú a l'escola. Vam cridar i intentar sortir d'aquella biblioteca encantada i plena de sang. Ja eren les 7 però ningú havia vingut a ajudar-nos. Vam agafar l'ordinador i ens vam connectar al messenger per demanar ajuda i ens va sortir una pantalla que deia : JAJAJA, D'AQUI 3 HORES, VINDRÉ A BUSCAR-VOS AFANYEU-VOS O MORIREU!! i es va apagar l'ordinador i les llums.
Sort que l'Ariel tenia una llanterna i vam poder veure que havien entrat uns homes molt forts, els vam demanar ajuda i vam pujar al seu cotxe, però eren dolents. Ens van portar a una habitació petita, fosca i bruta. Però hi havia un mòbil darrera l'armari i vam trucar a la policia i li vam dir el lloc on érem. Ens van venir a buscar i per sort vam tornar a casa sans i estalvis. La dona que ens va fer això va ser detinguda per la policia i tots feliços menys la dona, que va anar a la presó.
Per Ani de 6è A.
El meu país, que es diu Geòrgia, és molt bonic però molt pobre.
Quan vaig arribar a Geòrgia, vaig veure que la gent era molt amable amb mi perquè tots em coneixien després de tant de temps. Em coneixen perquè vaig fer una sèrie molt coneguda al meu país que es diu “Me da shen”.
Vaig veure que el meu país era molt, però molt bonic, però també em donava una mica de llàstima perquè hi havia gent que vivia al carrer i jo els donava una mica de pa quan en tenia. Hi va haver un dia que va començar la guerra entre Rússia i Geòrgia i jo estava allà, amb el meu país en guerra.
El meu pare em va trucar per dir-me que volia tornar a Espanya però jo li vaig dir que no.
Quan vaig tornar a Espanya vaig plorar perquè em volia quedar allà.
Per Sergi de 6è A.
Saps aquell dia que sembla que no existeixis? Doncs, jo avui l'he tingut.
Per començar he hagut de venir corrents cap al col·legi. Després, per acabar-ho d'adobar, en tot el dia he passat com si no hi fos. En el partit només l'he tocat per pura sort i
sempre que xutava em deien que xutés cap allà i era cap a l'altre costat. I això només és el principi de tot.
A l'hora del menjador han deixat guanyar a un nen: li passaven la pilota encara que no es pogués fer i deixaven que fiqués els gols i, és clar, m'han eliminat i me n'he anat perquè el porter i el nen eren uns tramposos.
I així és com acaba la meva història.
Per Martín de 6è A.
Aquest any es va celebrar el concurs "El Rei del Joystick". El concurs consisteix en que un grup de gent nord-americana viuen durant uns mesos en una casa. Els concursants es van eliminant jugant a jocs electrònics coneguts. El pitjor jugant a aquest joc és l'eliminat de la setmana. El guanyador del concurs s'emporta 100,000 $ i un munt de televisions, ordinadors i aparells electrònics.
Cada setmana juguen a un joc diferent, de tota mena: esportius, de conducció, de lluita... Cada joc està dividit en tres parts: la prova real en la que han de representar d'una manera el joc en la vida real; després la prova individual en la que els participants han de obtenir la major puntuació per no arribar a la tercera part del joc, en la que el pitjor de la prova individual ha de enfrontar-se a l'escollit pel millor de la prova individual. La tercera part se celebra en un estadi amb pantalles gegants en les que han de jugar entre ells, l'un contra l'altre, per no quedar eliminats.
La final es va celebrar a l'estadi de les pantalles gegants i van jugar a tres jocs: un de snowboard (esports), al Gears of War 2 (armes) i al Soul Calibur IV (lluites). El guanyador va guanyar a l'últim moment per un punt.
Per Mariyama de 6è B.
