Medi Social

dimecres, 31 de març de 2010

La personalitat de la gent

Per Carla  de 6è B.
Em vull centrar en un tema, que moltes vegades em molesta per dir-ho d'alguna forma: la personalitat de la gent. Diuen que ningú es igual, jo també ho crec, i és veritat. Però molta gent és injusta amb alguns d'aquests tipus de personalitat. Hi poden haver hippys, gòtics o simplement normals, que no es classifiquen en cap d'aquestes personalitats. També hi ha personalitats més o menys diferents, per exemple, els emos (coneguts també per punks o així). Tothom o quasi tothom és injust amb ells o elles, però és que només són gent que té la seva pròpia personalitat, i que si els hi agrada vestir-se com es vesteixen, o pintar-se com es pinten, què més els hi dóna a la gent? Sí, d'acord, n'hi ha alguns que sí que es passen una mica en cridar l'atenció, però és que no tots som així. Dins d'aquesta personalitat, n'hi ha de molts tipus diferents. L'únic que demano per a les altres persones que som així, (metafòricament parlant ens agradaria que fóssim), encara que només siguin els que són més o menys normals, que ens tractessin millor, per dir-ho d'alguna manera, bé. Com m'ha vingut aquest tema al cap? Només ho volia dir.

diumenge, 28 de març de 2010

La nevada (5)

Rocío (6è A): A casa meva va nevar molt més que aquí. El primer dia no vam sortir però al dia següent vam jugar molt. El paisatge era molt bonic: hi havia neu per tot arreu, pels cotxes, a la casa, als arbres... Els cotxes patinaven i no podíem sortir de la urbanització. No teníem ni llum ni aigua. Els arbres tenien moltes branques trencades pel pes de la neu.

Fran (6è B): Fa dos dies hi va haver una nevada molt forta a Blanes que va ser molt bonica. Se'n va anar moltes vegades la llum però se n'anava una mitja hora i després tornava i res més. Els cotxes estaven tots nevats i tot el terra també. Semblava com si estiguéssim al Pol Nord, tot glaçat.
Al dia següent vam jugar a lluita de neu amb el meus amics i vam fer un ninot de neu.
Vam tirar molta neu i ens vam divertir molt. Quan al dia següent se'n va anar la neu ens vam posar tristos, però lo millor és que ara, d'aquí a poc, aniré a la neu a esquiar.

Leandro (6è B): Va ser la nevada més gran que hi va haver a Blanes. El dilluns 8 de febrer estàvem fent català quan van dir que ens en anàvem a casa perquè nevava molt. Va fer molt de fred al carrer. Vam fer una guerra de boles de neu amb en Marcelo i en Dairo. Quan ens vam quedar sense llum es van apagar totes les cases i jo em vaig quedar adormit al sofà, però després em vaig despertar i vaig veure que ja teníem llum. Vaig menjar un ou ferrat i vaig beure un suc de taronja.
Avui, quan venia al col·legi, he vist un arbre caigut tot trencat.

Clara (6è A): El dilluns al migdia va començar a nevar, però no nevava poc, no, era d'aquelles vegades que era va començar a nevar molt fort. Per la tarda no vam anar al cole, que bé! El dimarts tampoc hi ha haver cole. Al matí jo vaig anar al cole i hi havia l'Eduard i l'Israel que ens em van dir que no hi havia cole. Però quin rotllo també sense jugar! Era divertit però també un rotllo.

Soumaya (6è A): El dia de la nevada, 8 de març, va ser molt divertit. Van començar els nens i nenes a cridar perquè no havia classe i quan vaig arribar a la classe no podia entrar perquè hi havia molt xivarri. Era com una festa. Molts nens i nenes es van aixecar a mirar per la finestra com uns bojos i alguns es van quedar asseguts.
Quan vaig ser a casa vaig sortir a jugar amb la neu amb els meus germans. Vam treure la neu del cotxe amb una escombra i una pala. La meva germana va fer una bola de neu i me la va tirar. Després el meu pare ens va cridar per pujar perquè sinó ens refredaríem. Era molt bonic, tot em va agradar i em vaig divertir molt.

Rosely (6è A): El dilluns va començar a nevar i el dimarts estava tot nevat. No hi havia escola i jo vaig anar a patinar al gel que hi havia al parc. És la primera vegada que jo veia nevar. Em va agradar molt. El dimecres vaig anar a escola.

Lucía Belén (6è A): El dilluns 9 de març del 2010 va nevar. Primer va ploure, després va ploure con neu petita i ja va començar a nevar. El carrer estava tot cobert de neu. El dimarts no hi havia cole perquè el gel cobria tot el carrer. El dimecres vam anar al col·legi i quan vam entrar, al costat de la porta, encara hi havia una mica de gel. Estava molt contenta que caigués neu per tota Catalunya.

Els ordinadors

Per Ariel, de 6è A.
Els ordinadors són molt divertits perquè s'hi poden fer moltes coses. A mi m'agraden molt. Jo a casa en tinc dos de meus. A la Laura, una companya meva, li agraden molt els ordinadors; s'hi passa el dia penjada. Algun dia es convertirà en un d'ells, o en un robot. A mi també m'agraden però no tant com a ella. Fa poc me'n van comprar un de nou. Amb ell ja he escrit un llibre i moltes redaccions. Però quasi sempre estic al Youtube o veient pel·lícules online.

Half life

Per Antonio, de 6è A.
És un joc que comences en un tren, que et porta a una estació. Allà t'espera un policia que t'obre la porta del tren. El persegueixes i et porta a una altra porta però que és gegant, i te l'obre. Estàs en un lloc que hi ha molts científics que t'obren les portes. Arribes a un lloc que hi ha un vestit de protecció i te'l poses. Vas a un lloc on hi ha un reactor gegant, puges unes escales i pitges un botó. Encens un reactor, passa un temps i surt una espècie de diamant, el poses al reactor i falla alguna cosa i surten monstres. Així en el joc vas matant monstres, militars... Al final arribes a un lloc que es diu Xen. Després has de matar el monstre del final que et tira raigs, i una esfera gran que et teletransporta a llocs on hi ha monstres, i així acaba el joc.

Chicken Little

Per Nicolás de 6è B.
Chicken Little és un joc de la Xbox 360. Tu ets en Chicken Little, un pollet,  que al principi del joc és en un bosc i ha d'anar a l'escola.
A la segona missió ets a l'escola i has de recollir monedes per comprar un refresc. A la tercera missió has d'agafar el refresc i posar-te'l per pujar a   
l'escola perquè arribes tard. Al final del joc rapten als teus amics i els has de rescatar. Després venen els aliens...

dissabte, 27 de març de 2010

Excursió al Poble Espanyol (2)

Clara (6è B): El dia 16 vam anar a Barcelona, al Poble Espanyol. Vam anar en autobús. Era molt bonic. Quan estàvem fent la gimcana, l'Amanda, la Lucía, la Karen i jo vam entrar a la fàbrica de vidre on es feien les figures que hi havia a la botiga. L'Amanda va entrar a comprar un dofí. I jo, quan quedaven cinc minuts per anar-se'n, també vaig anar a comprar-me un dofí de vidre per a mi.

Aitor (6è B): El dia 16 de març del 2010 vam anar al Poble Espanyol (Barcelona). El viatge en autocar va ser molt llarg i cansat. A l'autobús tots els nens estaven cantat una cançó que “rallava” molt, van estar el viatge d'anada i el viatge tornada amb la mateixa cançó. El poble va ser molt bonic. Quan ens van dir que podíem anar donant voltes pel poble, vam anar a un jardí, es deia el jardí de l'escultura. Però després vam anar a un lloc on estaven uns senyors fent figuretes amb vidre. Eren molt boniques, n'hi havia uns que feien floretes, un altre estava fent tota l'estona cavalls que eren molt bonics. Quan van passar unes hores en Facundo i jo li vam demanar a un senyor si ens podia regalar un cavall, però ens va dir que no podia perquè sinó el podien acomiadar. També ens va dir que tampoc podia estar regalant aquestes coses a tothom que va per allà. Després va arribar l'hora d'anar cap a casa, l'autocar va venir i vam anant pujant cap a dins i ens en vam anar cap a Blanes. La veritat és que va ser molt bonic.

Toni (6è A): El 16 de  març del 2010 vaig anar d'excursió al Poble Espanyol. M'ho vaig passar molt bé. Vam fer una gimcana pel poble. Vam fer molts jocs, em va agrada molt. Per a mi ha sigut la millor excursió. Després de fer la gimcana vam dinar i després vam tenir una hora lliure. Jo vaig comprar una cosa per al meu germà, el meu pare i la meva mare.

Joel (6è A): Vam anar al Poble Espanyol  amb l'escola. M'ho vaig passar molt bé passejant amb en Sergi una mica, anant  sol pel poble i moltes coses més. Després vaig fer una gimcana amb en Nick (en Sergi no va poder venir). La vam fer i després vaig anar a fer un passeig per allà. Després vaig dinar i vaig caminar més. Lo millor van ser les escultures de pedra i lo pitjor va ser el preu de les botiges i més coses. M'ho vaig passar molt bé. Vam tornar a casa i tots vam estar contents.

Raquel (6è A): El dia 16 de març vam anar d'excursió al Poble Espanyol. A l'autocar alguns estaven cantant i d'altres estaven escoltant música. Quan ja vam arribar i vam baixar de l'autocar hi havia una estàtua molt bonica i tots junts ens vam fer una foto. Després d'entrar al recinte vam fer una gimcana, i després ja podíem menjar. Més tard ens van deixar una hora per donar una volta pel poble i ens vam fer fotos. Ens ho vam passar molt bé, va ser molt divertit.

El Centre d'acollida d'animals de la Selva (CAAS)

 Per Alejandro (6è B)

Som un grup de voluntaris que anem a la gossera de Tossa a passejar gossos. Entre els voluntaris hi sóc jo, la meva mare i d'altres amics. Hi ha molts animals bonics. M'agradaria que anéssiu a passejar o agafar gossos. Us ho passareu bé i ells també. Si us plau, us ho prego. Són uns minuts celestials.

Mecànic de túning

Per Declan, de 6è B.
Una vegada hi havia un mecànic que sempre era treballador. Cada vegada que venia algú li preguntava si volia que li arreglés el cotxe? I cada vegada que venia un amic seu que es deia Fran li demanava que li canvies alguna cosa del cotxe. Era taxista però tenia un vehicle molt vell, (era un Seat Exeo). En Declan no podia arreglar-li el cotxe perquè no tenia les peces.
- Què passa Declan? -va dir en Fran.
- Res, només que no puc canviar les peces del teu cotxe -va dir en Declan.
- Queeeé??? Com que no pots arreglar-me  el cotxe? -va dir en Fran.
Van passar molts de dies, i en Fran va tornar al garatge.
- Ja puc canviar-te les peces del cotxe -va dir en Declan.
- Beeeé!!! - va dir en Fran
I al final li va poder canviar el cotxe.

dijous, 25 de març de 2010

LES ORENETES


Adéu orenetes,
torneu l'any que ve.
La branca florida
traurà un cirerer,
rovella les taules
el silenci és al niu,
sou fóra vosaltres
és fóra l'estiu.

Laura Espinal 5è A

dissabte, 20 de març de 2010

Excursió al poble Espanyol (1)

Amanda i Lucía (6è A): El passat dia 16/03/10 vam anar d'excursió al Poble Espanyol, situat a Barcelona.
Quan vam arribar, vam esmorzar per carregar les piles!
Després ens van ensenyar el Poble, tots dèiem que era molt bonic. A continuació, vam fer una gimcana que va durar gairebé dues hores.
Els mestres van dir que a la una quedàvem per dinar. Quan vam arribar tots, ens van deixar mitja hora per fer fotos i comprar coses.
Tothom tenia molta gana i vam decidir anar a menjar. Cadascú portava alguna cosa diferent: uns carn, d'altres truita...
En acabar de menjar vam anar a comprar gelats. Mmm...! I tots, amb la panxa ben plena i ben cansats, vam venir cantant i cridant cap a Blanes!

Souhaila (6è A): Vam arribar al Poble Espanyol i vam veure moltes cases velles i antigues. Vam fer un joc per parelles, amb un mapa i com una llibreta per als exercicis. Ens van donar una hora i mitja per completar-la. Ens van deixar portar diners per comprar gelats.

Sergi (6è A): Vam anar amb l'autobús més o menys una hora i mitja. Després vam anar amb un guia que no ens va explicar gaire cosa, no em va agradar gaire. Em feia molt de mal la panxa, em van portar amb el de seguretat del poble i em vaig esperar que vinguessin. A en Nick i en Joel els hi vaig dir que no vaig esperar a l'hora de dinar per menjar una mica. Em vaig quedar adormit fins a les tres. Després, la mitja hora que quedava, la vaig passar parlant amb en Joel.

Ivan F. (6è B): L' excursió que vam fer el dia 16 de març del 2010 (dimarts) al Poble Espanyol em va agradar molt. Va ser molt divertida, hi havia molts edificis que eren de tota Espanya. El mestre de medi va dir que eren edificis reduïts a escala però es va equivocar. La monitora de la nostra classe ens va dir que no, que eren de mida real.

Marta (6è B): El dimarts 16 de març els alumnes de sisè i cinquè vam anar al Poble Espanyol. La guia que ens ensenyava els edificis ens va dir que tots eren de llocs diferents. Al final havíem de fer un dossier. En el meu grup hi havia la Betina, la Carla, la Darién, la Mary i jo. Després ens van deixar un temps lliure per veure el que hi havia per allà. Nosaltres vam anar a veure la fabricació de vidre. Després ens en vam anar a comprar un gelat, i com que elles no portaven diners, les vaig convidar. Al final, a les 3:15 ens en vam anar cap a Blanes un altre cop.

Els parcs de Manilva

Per Noelia, de 6è B

Els parcs de Manilva (un poble de Màlaga) són diferents als de Catalunya. Tenen tobogans com els altres però, en una zona del parc, hi ha com unes màquines manuals per fer esport, per la gent gran sobretot. Fa molt poc temps van construir un altre parc amb aquestes màquines manuals. La diferència amb els altres és el disseny. Els tobogans estaven posats d'una manera que semblava un vaixell. Jo no he viatjat per tota Catalunya però si no n'hi ha, crec que seria una bona opció que els posessin.

La nevada (4)

Martín (6è A): El dilluns dia 8 de març va nevar a Blanes. Va començar durant l'hora del pati i després vam fer educació física. A l'hora de català no vam fer res la major part del temps, perquè la professora ens va deixar mirar per la finestra com nevava. Després d'això ens van dir que per la tarda no hi hauria col·legi. Quan vaig arribar a casa el meu germà va trucar a uns amics seus i vaig veure la tele. A tota Catalunya estava nevant i la majoria d'escoles havien tancat.
A la tarda la nevada va pujar d'intensitat i va haver-hi acumulació de neu a molts carrers. Jo vaig haver de sortir a comprar amb els meus pares i la meva germana i vam aprofitar el temps per fer una guerra de neu. La nevada va ser lo bastant forta per deixar sense llum a algunes poblacions com Lloret de Mar i Tossa de Mar. Al dia següent vaig venir a l'escola i em van dir que no n'hi havia. Vaig tornar amb un amic a casa meva, vam jugar amb la neu i ens vam divertir. El millor de la nevada va ser les guerres amb boles de neu i el pitjor va ser el fred i la quantitat de trànsit que hi havia per culpa de la manca de llum a Lloret. En definitiva, ha estat molt divertit.

Fatoumata (6è A): El dilluns 8 de març va nevar. Va ser molt divertit perquè jo mai no havia vist una cosa tant fantàstica com la neu.
Quan l'Èlia ens va dir que miréssim com nevava, tothom es va aixecar i vam anar a la finestra a veure-ho. Després vam estudiar per a l'examen.
Després l'Èlia ens va dir que no hi hauria col·legi. Vam saltar com uns bojos, sobretot jo. Ens vam quedar al menjador i després l'Èlia va trucar als pares de qui es quedava al menjador.
Els meu germans i jo, com que tenim un pati, vam fer una guerra de neu.
Va ser fantàstic.

Lucía (6è A): El dilluns 8 de  març va nevar a quasi tota Catalunya. El mateix dia ens van dir que per la tarda no hi hauria classe. En moltes escoles els nens es van haver de quedar a dormir en les seves classes o al gimnàs.
També totes les cases es van quedar sense llum i sense poder cuinar. Als pavellons, donaven menjar als que no podien cuinar. Les temperatures eren molt baixes i al dia següent hi havia gel per tot arreu. Tampoc vam anar a l'escola el dimarts. Catalunya va ser la comunitat autònoma més afectada per la neu.

Ariel (6è A): El dilluns passat i el dimarts va estar nevant. Va ser molt divertit perquè feia molt de temps que no havia nevat. Que guai! Quan va començar a nevar era dilluns a l'hora de català i tots els del grup B estàvem a la finestra (perquè toca al pati). Per la tarda no vam anar al cole ni el dimarts, tampoc. En alguns llocs encara queda neu ja que per la nit fa molt de fred i glaça. Jo, personalment, passo molt de fred a les mans i als peus, i vosaltres?
Jo he tirat moltes fotos i les he passat en el meu portàtil nou. Em fa tanta il·lusió que em passaria el dia jugant amb la neu.  

Nick (6è A): El dilluns i dimarts d'aquesta setmana va nevar a Blanes, és molt estrany perquè mai neva a vora el mar. Tot estava molt blanc. Jo i els meus amics vam fer una lluita de boles de neu, ens ho vam passar molt bé.

Juan Antonio (6è A): El dilluns 8 de març va nevar molt a Blanes. Després del pati, per la finestra, vèiem com nevava  i cap de 5 minuts nevava més i més... Després que ho miréssim per la finestra, la senyoreta va dir que per la tarda no hi havia col·legi. Jo i molta gent ens vam alegrar, no sé per què, però podríem estar a casa o algun lloc. Jo em vaig alegrar perquè podia jugar a l'ordinador i entrar al Messenger. Em va agradar però no em va agradar que el meu tio vingués amb moto pel camí de la nevada.
Al dia següent vaig anar al parc i tenia neu, molta neu. La meva cosina i jo vam estar jugant tot el matí i va ser molt divertit.
Al dia següent pel matí tampoc no vaig anar a l'escola i no sé perquè. 

Toni (6è A): La nevada va ser increïble després de tant de temps que no nevava a Blanes. Quan va començar a nevar, tots els nens i nenes no paràvem de mirar com nevava. Quan la professora sortia de la classe, tots ens aixecàvem i miràvem com nevava però quan entrava la professora tots sèiem corrents. Quan es va acabar la classe a la una, van trucar a les nostres cases per avisar-los que ens havien de venir a buscar. Els que ens quedàvem al menjador, menjàvem i després ens aixecàvem per veure si venien les nostres mares.

Issac (6è A): El dia 8 de març hi va haver un temps molt fred perquè nevava, feia vent i plovia. Al matí els nens vam anar a l'escola. Després a la una ens van comunicar que per la tarda no hi hauria escola i tots ens vam   posar contents i vam saltar i cridar. Mentre anàvem cap a casa estàvem jugant amb la neu la meva germana i jo. Després vam arribar a casa i al cap d'una estona vaig anar a jugar amb els meus germans. Jo li vaig tirar neu a la meva germana i ella a mi. La meva germana es va enfadar i se'n va anar a casa.

Laura (6è A): El dilluns passat va venir la Judith a casa meva i vam estar jugant a l'ordinador tot el dia, mentre les nostres germanes estaven jugant amb la neu. Al cap d'una estona ja no hi havia llum i jo vaig haver de fer els deures amb la llum del rellotge encara que no veia res. Quan ens vam aixecar al matí jo i la Judith, vam anar a jugar amb la neu. Ens vam tirar moltes boles, vam intentar fer un ninot de neu però no vam poder perquè les mans les teníem molt fredes i els meus guants estaven mullats. Vam estar molta estona jugant fins que vam anar a casa seva i vam passejar a la seva gossa. Li vam tirar boles de neu al cul, a la seva gossa no li agradava gaire, encara que nosaltres li tiràvem boles de neu grans. Ella corria molt i a vegades no la podíem atrapar.
A la tarda jo i la meva germana vam anar a trucar amigues de la germana de la Judith, com l'Andrea perquè era el seu aniversari i volíem fer-li una sorpresa. Li vam dir felicitats a totes les seves amigues, vam anar a casa seva i vam menjar. Després vam anar al camp de futbol però estava tancat i vam aprofitar per tirar-nos més boles de neu perquè allà n'hi havia molta més que a la riera.
En acabar vam anar a casa de la Judith i vam jugar a la Wii molta estona. Després vaig anar a casa meva i em vaig trobar a la meva àvia i la seva gossa que havien vingut a casa meva perquè on viuen ells no hi havia ni llum, ni calefacció, ni aigua... Encara segueixen sense tenir llum i per culpa de que hi ha pobles que no tenen llum no podem jugar a futbol aquest cap de setmana. Allà a Llançà no hi ha llum i no podríem jugar sense aigua per dutxar-nos i sense llum per veure-hi. Jugàvem a les 6 i a aquesta hora ja no hi hauria llum. Bé, aquest és el dia de la nevada que hi va haver a Blanes. És molt poc probable que nevi aquí, per això, tots ens vam emocionar. Però, al cap i a la fi, tampoc és tan fantàstic perquè hi ha gent sense llum... Jo no havia vist aquesta nevada a Blanes en tota la meva vida, i espero no tornar-la a veure perquè quan ets gran no t'agrada que nevi perquè no pots anar en cotxe... Sort que això ha passat quan jo sóc petita! Als nens ens agrada molt la neu perquè podem jugar amb ella, tirar-nos boles, fer ninots de neu, etc.
Va ser molt bonic mirar la neu per la finestra! És molt bonica.

La nevada (3)

Sergi (6è A): Va ser la primera nevada que recordo. Vaig sortir del col·legi a la dues del migdia, vaig estar a casa meva tot el dia perquè la meva mare no em deixava sortir de casa.
Quan va acabar la nevada vaig baixar de casa meva per veure com havia acabat. Tot estava ple de neu. Vaig baixar als Pins i les onades eren impressionants. Després vaig tornar a casa meva.
Al dia següent vaig baixar a casa d'un amic a jugar, de les 5 de la tarda a les 7:30 i vaig anar amb la meva mare al metge per poder agafar visita per al dia següent.

Ani (6è A): La nevada va ser increïble després de tant de temps que no nevava a Blanes. Quan va començar a nevar, tots els nens i nenes no paràvem de mirar com nevava. Quan la professora sortia de la classe tots ens aixecàvem i miràvem com nevava però quan entrava la professora tots sèiem corrents. Quan es va acabar la classe a la una, van trucar a les nostres cases per avisar-los que ens havien de venir a buscar. Els que ens quedàvem al menjador menjàvem i ens aixecàvem per veure si venien les nostres mares. Ningú feia fila tots empenyíem i ningú parava i quan venia la seva mare o pare se n'anava com si fos ric. Quan sortíem del menjador tots agafàvem el gel de la neu i la tiràvem. Quan vam arribar a casa ningú podia veure la televisió però això ens ajudava a estar amb la família.

Martí (6è A): El dilluns d'aquesta setmana ha nevat. La nevada va durar unes... 13 hores. Quan ens van dir que l'escola tancava, tots ens vam posar a cridar bojos d'alegria. Per la tarda feia molt de vent, vaig anar amb un amic a fer una batalla de boles de neu i vaig quedar xop. Eren les set de la tarda i una cosa que em va sorprendre era que encara nevava. Al dia següent em vaig alegrar molt que no hi hagués col·legi. Pel matí vaig anar a la platja i per la tarda em vaig quedar a casa.

Antonio (6è A): Va ser la primera nevada forta que havia vist en la meva vida. Jo vaig sortir del col·legi i vaig anar cap al cotxe del meu pare. Vaig anar a casa meva, vaig arribar a casa i li vaig preguntar a la meva germana si volia anar a jugar a la neu i em va dir que sí. Ens vam abrigar per no agafar un refredat, vam tirar boles de neu i ens ho vam passar bé. Al dia següent hi va quedar molta neu a la meva terrassa.

Raquel (6è A): El dia 8 de març va nevar a Blanes. Va ser al·lucinant. Quan estàvem fent classe tothom mirava per la finestra. Més tard la professora va dir que no hi havia classe per la tarda i tots vam començar a cridar. Quan vaig arribar a casa ja estava tot cobert de neu. Ens vam quedar sense llum unes quantes hores. Després de menjar vaig sortir al carrer amb el meu cosí i ens ho vam passar pipa. El meu pare em va dir que feia uns 25 anys que no nevava tant. A la nit, abans de dormir, vaig fer unes quantes fotos però ja no nevava. En aixecar-me, encara hi havia neu. Va ser molt divertit.

Souhaila (6è A): El 8 de març no vaig sortir de casa perquè nevava molt fort. El que vaig fer a casa és: primer, vaig fer els deures, i després vaig mirar una mica la televisió. Quan es va fer de nit, vaig sopar i me'n vaig anar a dormir. El 9 de març em vaig aixecar i vaig  esmorzar. Quan vaig acabar, vaig anar al terrat i vaig treure la neu que hi havia apilonada. Després vam sortir a fora per veure com estava tot. Vam agafar tota la neu que hi havia als nostres cotxes.

Nicolás (6è A): Avui us parlaré del dilluns, l'únic dia que he vist nevar a Blanes. Va començar a nevar a l'hora de medi que serien les 10 del matí. A l'hora de català, l'Elia ens va dir que havien dit des de Barcelona que a la tarda no hi hauria col·legi. Després d'acabar de menjar al menjador del col·legi vam anar a fora a esperar als nostres pares i mares. Després vam fer una guerra de neu l'Issac, en Sergi, la Fatoumata i jo.

Joel (6è A): La nevada va ser fascinant, perquè vaig poder jugar amb la neu. El dimarts aquell no vam anar al col·legi, vaig poder jugar a la DS i més.
Vaig quedar amb els meus cosins per jugar a l'ordinador i a molts jocs més.

Karen (6è A): El dilluns 8 de març va ser un dia increïble: va nevar!, a Blanes!
Jo no m'ho podia creure, era genial, estava nevant al  març, a quasi un pas de la primavera.
Nevava molt. Van trucar de Barcelona i ens van dir que se suspenien les classes. Quan la nostra professora ens ho va comunicar tots ens vam posar a saltar de l'alegria.
Va estar tot el dia nevant... Jo vaig arribar a un punt que em vaig cansar de tanta neu, i a sobre el que faltava: Ens vam quedar sense llum! Jo estava farta de tanta neu. Al principi estava contenta: tancaven l'escola i nevava, però després... Jo em deia: ”M'és igual que demà hi hagi escola o no, només vull que torni la llum i que pari de nevar”
Al dia següent tampoc hi va haver escola, teníem llum i feia sol. Va ser una nevada inoblidable.

Susana (6è A): El dilluns 8 de març, van suspendre les classes per la tarda per culpa de la neu. Feia molts anys que no nevava d'aquesta manera. El dimarts 9, tampoc vam anar a l'escola perquè hi havia molta neu i glaç a terra. No m'ho podia creure, faltant uns dies per a la primavera i que estigués nevant a Catalunya.
Va ser molt divertit jugar amb la neu, fer ninots... Però havies de vigilar per no caure.

La nevada (2)

Darien (6è B): El dilluns 8 de març del 2010, va nevar a Blanes. A les 10:30 o així, va començar a nevar... però una mica; parava, i hi tornava una altra vegada. A la 1, ens van donar la noticia que a la tarda no hi hauria escola. Però els que es quedaven al menjador, van marxar a les 2. Els de 6è, quan vam marxar, vam fer una guerra de boles de neu. Va ser molt divertit.
El meu germà, el meu pare, la meva mare i jo, vam estar una mica a casa, però després vam anar a trucar uns amics perquè vinguessin, i tots 6 vam donar una volta per la neu.
El dimarts ens vam aixecar, ens vam vestir, vam esmorzar, i vam anar a donar una volta amb la meva mare a les 9:30 o 10. Vam tornar a les 11:30.
Després amb el meu germà vam anar al parc i vam anar a trucar perquè baixessin els nostres amics. Vam fer una guerra de neu, els nois contra les noies. Va ser molt divertit.

Marta (6è B): El dia 8 de març, el dia de la mare, va nevar a Blanes. Va fer molt de vent, i amb la nevada era molt difícil d'anar caminat per allà. La meva classe i jo, estàvem a la classe de català, quan la Petra, la nostra professora de català, se'n va anar de la classe i ens vam quedar sols. Després va tornar a classe i ens va dir que no hi hauria col·legi per la tarda, perquè no sabien com seria la nevada per la tarda. Tothom es va a ficar a cridar, estàvem tots molt contents.
Jo, l'endemà al matí, no vaig poder anar al col·legi perquè la baixada de casa meva estava plena de gel, però sort que no vaig anar al col·legi, perquè no n'hi havia. A la nit, estàvem a casa i de cop i volta es va apagar la llum, va trigar una estona llarga en tornar.

Mariyama (6è B): Feia molt de temps que no nevava aquí a Blanes. El dilluns 8 de març del 2010 va nevar molt, mai havia vist nevar així. Estàvem a la classe de català i ens van dir que a la tarda no hi hauria escola. Estàvem molt contents.
El dimarts vam venir a l'escola però ens van dir que no n'hi havia. Després quan vaig arribar a casa li vaig dir a la meva mare si podia baixar però em va dir que no, que esperés a la tarda.
Finalment, m'ho vaig passar molt bé.

Aylen (6è B): El dilluns 8 de març va ploure molt, i després va començar a nevar tot el dia i tota la nit. El dimarts, quan em vaig despertar, estava tot nevat, però tot, tot. Però no em deixaven sortir perquè hi havia molta neu i per això me'n vaig anar a casa de la Carla. Vam anar al parc a jugar amb la neu. Estava molt freda. Vam anar a la platja a jugar amb la neu però jo no havia portat abric i ens en vam haver de tornar a casa perquè no em posés malalta. Em va agradar perquè no vam anar al cole.

Betina (6è B): El dilluns 8 de febrer va nevar a Blanes, les carreteres eren totes blanques i els cotxes també. Vam sortir a jugar amb la neu, ja que no van obrir les portes de l'escola pel mal temps. El dimarts tampoc va haver-hi classes perquè feia molt de fred, i encara hi havia molta neu i costava una mica anar amb el cotxe. Va ser molt divertit.
Tothom estava molt content i ens vam saltar castellà i matemàtiques. Era una de les úniques vegades que va nevar, així que vam aprofitar per poder sortir a jugar amb la neu. No vam poder sortir tots junts però igualment va ser molt divertit. Ens ho vam passar molt bé.

Noelia (6è B): Va caure molta neu el dilluns 8 de març del 2010 i per això no vam anar a l'escola. El dimarts tampoc vam anar a l'escola perquè el vent va fer caure els cables de la llum. Hi havia molta neu per tot arreu. Jo crec que la neu és molt bonica i divertida però pot ser perillosa. Hi ha molts llocs on ha nevat, no tan sols a Blanes. La gent encara no pot anar al treball ni a l'escola. Hi ha gent que anava amb cotxe i s'ha quedat a la carretera i fins i tot ha hagut de dormir al cotxe. Hi ha llocs que han arribat als 12 graus sota zero. Quin fred!!!

Àlex (6è B): Dilluns, 8 de març del 2010, va esclatar un del fenòmens més estranys que han passat a Blanes: una nevada. Però aquesta nevada, per mala sort, va ser molt forta i no vam poder gaudir d'ella. Tothom es va quedar sense electricitat, espero que tothom tingués una llanterna i espelmes... Molts col·legis van tancar, les carreteres estaven bloquejades, almenys la majoria, i es van destruir o sinó van ser doblegades gran quantitat de torres d'alta tensió.

Ivan F. (6è B): El dilluns 8 de març del 2010, quan jo estava a la classe fent anglès, vaig mirar per la finestra i vaig veure que estava nevant. La professora ens va dir que ens donava un minut per anar a veure com nevava, però jo no hi vaig anar. Després a la següent hora també ens van deixar a anar a veure-la 5 minuts, i en aquesta ocasió sí que hi vaig anar. Llavors vaig veure la neu, vaig treure el braç per la finestra i quan el vaig entrar el tenia tot ple de neu. I just quan recollíem la professora va dir: “-Per la tarda no hi ha col·legi.” Tothom es va posar a saltar.

Aly (6è B): La nevada de Blanes va ser el dia 8 de març del 2010 i va ser molt divertida.
Quan jo estava fent català va començar a nevar i va venir la senyoreta Petra a dir-nos que no hi hauria col·legi per la tarda. Les dues classes de 6è vam començar a saltar. Tampoc no hi havia ni futbol ni Centre Obert. Em vaig quedar des que vaig sortir del col·legi fins al dia següent sense sortir de casa. Fins aviat.

La nevada (1)

Fernando (6è B): El dilluns 8 de març del 2010, el dia de la dona treballadora a Blanes va caure una nevada molt gran. Per la tarda ens vam quedar sense classe. A casa meva la llum se n'anava cada dos per tres, l'únic canal que es veia era la primera. Van passar unes hores i vam sortir el meu germà, la meva mare i jo al carrer. Tota la riera estava nevada i vam jugar amb la neu. El dimarts ens vam quedar sense col·legi, vaig anar a veure'l i havia caigut un arbre.
Ens en vam anar a prendre un suc de taronja i després ens en vam anar a casa. El dimecres vam tornar al col·legi.

Nora (6è B): El dilluns 8 de març del 2010 a les 12:00 del migdia estava nevant, però va nevar molt. No com els altres anys, mai havia nevat tant. A Blanes feia molt de temps, feia 25 anys que no havia nevat. El dilluns per la tarda no vam anar a l'escola perquè estava nevant. Al cap d'una estona vaig anar al barri a jugar amb la neu. Després vaig anar a casa perquè estava molt mullada d'aigua i em vaig assecar la roba i em vaig posar el pijama.
A la nit vaig anar a passejar al meu gos, jo portava un barret i em va caure un tros de neu al cap i vaig cridar! El meu gos també tenia neu. És molt fort que hagi nevat.

Imane (6è B): El dilluns dia 8 estava nevant molt i feia molt de fred. Em vaig mullar la roba de neu i no podia caminar.
Però vaig anar al parc i vaig jugar amb la meva cosina i els meus germans. No hi havia classe a la tarda i el dimarts dia 9 tampoc.

Aitor (6è B): El dia 8 de març del 2010 va ser el dia de la dona treballadora, estàvem fent català quan vaig mirar per la finestra i vaig veure que estava nevant. Mai havia nevat tant aquí a Blanes. La professora de català va sortir fora i ens en vam anar a mirar la neu que estava caient. Quan la professora va entrar ens va demanar que no ens alteréssim. Ens vam posar molt nerviosos i de cop i volta ens va dir que per la tarda no hi hauria col·legi, ens vam emocionar molt i també ens vam abraçar. Vam fer la fila, vam baixar cap avall i vam sortir disparats a fora a jugar amb la neu. En Bryan, un nen de la meva classe, va sortir amb mi, va agafar una bola de neu i me la va tirar. No em va fer gaire mal però no em va agradar gens.
Mai havia vist tanta neu a Blanes, per la nit vaig escoltar un tro molt estrany. No va parar de nevar en tota la nit. Al dia següent vaig sortir a jugar amb la neu.

Victòria (6è B): La nevada va començar quan estàvem al col·legi a l'hora de català i va durar des de les 12:00 fins a les 22:00. Les classes es van suspendre per la tarda i tot el dia de dimarts. Jo vaig estar mirant la finestra quasi tota la tarda. Vaig sortir a jugar i m'estava congelant, però era igual, vaig tornar a casa després de 15 minuts. El dimarts es va fondre de mica en mica la neu i el dimecres, que es avui, encara en queda una mica.

Ivan G. (6è B): La nevada va ser el dia 8 de març de 2010. Va començar quan estàvem al cole, aproximadament a les 12:00 del migdia, i va acabar a les 10 de la nit. Va nevar molt, va quedar tot blanc. Quan vaig sortir del cole, a la una, em vaig quedar tot ple de neu, però aleshores no nevava gaire. Després, quan vaig arribar a casa, va nevar molt fins a la nit. A l'altre dia vaig anar a jugar amb la neu amb el meu germà i la meva mare i encara avui, dia 10 de març de 2010, queda molta neu. Jo, per la meva part, vaig pensar que era molt estrany que nevés quan ja començava la primavera.

Joan (6è B): És la primera nevada que jo he vist a Blanes. Va durar aproximadament 9-10 hores, des de les 11-12 del matí fins a les 9-10 de la nit. Va ser bastant forta, va ser el dilluns dia 8 de desembre. Feia 23-25 anys que no havien hagut de tancar l'escola.
Feia molt de temps que no veia nevar. L'altra vegada que vaig veure nevar va ser a Vielha. Amb un amic vaig fer un ninot de neu al parc. Mentre el fèiem ens gelàvem de fred. La nevada em va impressionar molt, el mar estava molt agitat. Jo portava dues jaquetes i quatre jerseis a més dels dos guants i una caputxa. M'ho vaig passar molt bé.

Bryan (6è B): El dia 8 de març del 2010 va nevar a Blanes. Nosaltres estàvem fent català i l'Èlia ens va dir que estava nevant. Tota la classe va estar 15 minuts mirant la neu per la finestra. Després l'Èlia ens va dir que no hi hauria classe per la tarda i tots ens vam posar molt alegres. Quan vam sortir de la classe vam a començar a jugar amb la neu que hi havia en el pati del cole. Quan vaig arribar a casa, jo estava tot empapat i la meva germana també estava empapada. A les 3 vam anar a jugar amb la neu i vam fer un ninot de neu però era petit perquè no havia gaire neu. A les 7 se'n va anar la llum i va tornar a les 8:30. Lo millor va ser que el dimarts no hi havia classe.

Estela (6è B): El dilluns 8 de març, a les 10:30, es va posar a nevar i a la tarda no vam venir a l'escola. Feia molt i molt de fred. A les 5:00 jo vaig anar amb una amiga al parc i després vam anar a casa d'ella. Vam menjar i ens vam posar a veure la televisió, després vam estar a l'ordinador i també vam anar a dalt a jugar amb la la neu. Al dia següent vaig anar al camp que lloga el meu pare i vam fer un ninot de neu.

Kilian (6è B): El dia 8 de març a Blanes hi va haver un temporal molt fort de neu i de vent. Va fer moltes destrosses com caigudes de torres d'alta tensió, carreteres plenes de neu... Hi havia més de 25 cm de neu de gruix. Han passat dos dies després de la nevada i encara hi ha neu a les teulades i al carrer. Es va apagar moltes vegades la llum en prevenció de que el temporal s'emportes les antenes. Els cotxes estaven plens de neu. Feia quaranta anys que no passava això. Van caure llamps i trons. Encara avui, dia 10 de març, hi ha persones sense llum. Tv3 encara no va pel vent que va trencar les torres d'alta tensió.

divendres, 19 de març de 2010

UNA POESÍA


Gélidas flores

esquivas y densas,

cubrieron la noche

morado perfume

de la decadencia

Cynthia Tatiana Morán Acosta 5è B

dissabte, 6 de març de 2010

La barra d'eines del Napoleó Soliva

Per Martín, de 6è A
El nostre col·legi ha elaborat una barra d'eines per als navegadors Firefox, Internet Explorer i Safari.
Aquesta barra d'eines serveix per cercar coses i tenen moltes webs d'interès. La barra d'eines està organitzada per grups amb diferents planes webs relacionades amb els temes de recerca, educatius, d'informàtica, utilitats diàries i notícies. 
Aquesta barra d'eines pot funcionar per obtenir ajuda gràcies a Internet i fer els treballs informàtics que ens demanen a la intraweb, un altre avanç tècnic a la nostra escola. Gràcies a aquesta nova organització tecnològica ens és molt més fàcils als alumnes del centre fer els nostres treballs. 
Donem les gràcies a les persones que han fet possible la Intraweb i la barra d'eines.

El germà pesat

Per Juan Antonio, de 6è A
El germà d'en Yousef era molt pesat. Quan jo anava a casa seva, és clar, era l'únic que anava a la seva casa, i el germà volia estar amb els dos però en Yousef no el deixava. El germà no tenia amics i jo li vaig presentar a uns nens de la seva edat però ell insistia fins que li vaig presentar a la meva germana i ja mai va insistir.
A vegades quan jo no hi era, el germà no volia que jugués amb ell i amb la seva millor amiga i en Yousef es va quedar tot el dia sol esperant que jo vingués. I esperant, esperant... jo no venia i es va quedar tot el dia jugant sol. Jo na vaig estar perquè estava visitant a la meva cosina a l'hospital i després me'n vaig anar a dormir a casa del meu oncle Emilio, de 13 anys.
Al dia següent vaig aparèixer per la tarda i en aquell dia i mig el pesat era en Yousef.

La meva família

Per Issac, de 6è A
A casa meva som 6 persones: la meva mare, el meu pare, el meu oncle i els 4 germans. El més gran es diu Mamadou, després vaig jo, l'Issac, després la Dieneba i per últim la Mariam. Els meus pares es diuen Hamidou Tounkara i Manthiata Tounkara. Els meus pares i en Mamadou són de Senegal, la Dieneba i jo som de Blanes i la Mariam és de Girona. Vivim a Blanes. Jo jugo al C.D. Blanes i la Dieneba també i en Mamadou juga al F.C.Barcelona. Som una família plena de jugadors de futbol, també tinc un oncle que juga a l'Olimpique de Marsella.

El noi desaparegut

Per Amanda, de 6è A
El dimarts, dia 2/3/2010, quan anava a patinatge vaig veure molta gent en el Passeig de Mar a Blanes.
Em vaig estranyar molt, però no tenia temps d'anar a veure el que passava i me'n vaig anar. Després d'estar una bona estona parlant amb les companyes de patinatge d'això,
Va venir una amiga i ens va dir el que havia passat.
Un noi de 28 anys, havia desaparegut i la policia havia trobat la seva bicicleta en el mar i l'estaven rastrejant.
Tants cotxes de policia, tanta gent per allà, tantes ambulàncies em van fer tenir por, fins i tot hi havia un helicòpter voltant per allà.
La veritat és que no sé què li va passar, però si ho sé, més endavant us aniré informant.

La biblioteca de l'escola

 Per Amanda, de 6è A
Avui us parlaré de la biblioteca de la nostra escola, tota plena de llibres, coses per divertir-nos i trobar informació.
El temps que tenim per a visitar-la cada vegada és més i més. A l'hora del pati, disposem d'una professora que ens pot ajudar a buscar algun llibre que no trobem, ens vigila, etc. Tots ens ho passem molt bé perquè podem entrar als ordinadors per fer treballs, entrar a la intranet o fins i tot jugar.
També, com tots sabem, podem anar-hi per la tarda, els dimarts i dijous de 17:00 a 19:00 hores.
Animeu-vos a anar-hi que us ho passareu molt bé!

Els campionats

Per Ani Burjaniani, de 6è A
Els campionats de gimnàstica rítmica estan plens de concursants i hi ha molta gent a les grades. Sempre anem amb un monyo o amb cua molt alta, ens posem molta purpurina al cap, ens maquillem i ens posem mallots molt bonics amb Esvarosqui.
Quan comença, totes les nenes estem una mica nervioses però després se'ns passa. Quan comencem a escalfar-nos sempre mirem a les altres per veure si són millors que nosaltres, però després en esforcem molt per guanyar. Quan em toca a mi intento esforçar-me el màxim per guanyar el campionat i que tothom em reconegui.
Quan toca a les nostres amigues sempre ens quedem afòniques perquè animem molt. A les classificacions totes les nenes estem molt nervioses però sempre guanyem perquè som Club Vitry.

Les excursions de l'escola Napoleó Soliva

Per Karen i Susana, de 6èA
L'escola Napoleó Soliva té 30 anys. Les excursions són molt divertides, interessants... I us ho dic jo que ja estic a 6è i ja he anat a moltes excursions. Les millors excursions són les de 4t i les de 6è. Encara no he fet totes les de 6è, però m'han dit que són genials i una d'elles és a Port Aventura.
A 4t, les sortides també van ser divertides, sobretot la de la Vall de Núria, perquè eren unes colònies de 3 dies, també vam fer com una discoteca per la nit, i vam explorar la naturalesa i va ser al·lucinant.

Llapis d'Or

Per Karen, de 6è A
Com cada any, el concurs del Llapis d'Or s'aproxima. Aquest any el tema és fer una redacció que comenci per: “Ja fa molts anys en una masia abandonada...”
Jo, al principi, no tenia cap idea, estava en blanc, però al cap d'una estona el cap se'm va emplenar d'idees, se m'ocorrien un milió de coses... Vaig escriure una redacció de dues pàgines, però perquè m'hi cabés en el full del Llapis d'Or vaig haver de fer la lletra molt petita, i per sort m'hi ha cabut.
Aquest és el meu últim concurs i estic molt nerviosa, perquè a la meva classe hi ha molts companys i companyes que són molt bons escrivint redaccions.

C.S.I.

Per Alejandro, de 6è B
Jo sóc fan de CSI. M'agrada i quan sigui gran voldria estudiar criminologia, perquè m'agraden les seves tècniques d'investigació científica. Porten el seu material en el maletí d'alumini, com per exemple, els pols per empremtes, les pinces, els guants, la fluorescina, la llum ultraviolada, les bosses, els sobres, el rodet, el film transparent, l'electrode que dóna electricitat estàtica, etc.
Jo tinc quasi totes les temporades: 1, 2, 3, 5, 6 i 9 (dos capítols).
No hi ha dilluns que em perdi cap capítol. El que m'ha donat més pena en la desena temporada de C.S.I Las Vegas  és que en Warrik Brown ha mort.
I lo bo és que la Sara ha tornat.

El dia del meu aniversari

Per Fernando, de 6è B
El dia 30 de gener de 2010 va ser el meu aniversari, va ser molt divertit.
El vaig celebrar a la bolera amb alguns dels meus amics de l'escola, ens ho vam passar molt bé, vam jugar dues partides de bitlles. Em van regalar una camiseta, un rellotge, colònies, etc. Els meus pares em van regalar un mini ordinador de color blanc i negre. Després, quan es va acabar el meu aniversari, vaig anar a portar a la seva casa a en Bryan, l'Estela i l'Alejandro.
També el 24 de febrer va ser l'aniversari de la meva amiga Nora. Va ser molt divertit, vam veure la pel·lícula d'"Arthur 2 i la venganza de Maltazar".
La pel·lícula va ser molt divertida però només era la primera part. Tota la gent del cine es va quedar amb la boca oberta en veure que només era la primera part i que passarien uns mesos fins que posessin la segona part, però va ser molt divertit.

El lladre professional

Per Sergi, de 6è A
Un bon dia en un poble que es diu Llinars del Vallés va passar una cosa extraordinària.
Va passar el dia 22 d'agost del 2009 enmig de les vacances d'estiu.
Estava jo tan tranquil passejant amb la bicicleta quan vaig veure una persona molt estranya que rondava per casa del veí. Duia una gavardina i un passamuntanyes amb un sac ple d'instruments per robar en cases. Va arribar la nit, vaig esperar al sospitós... Van passar tres hores després i per fi va arribar. Vaig veure com entrava i com robava.
Després d'allò vaig anar a la policia i el van ficar a la presó fins al dia del judici. Vaig declarar contra ell i el van condemnar per aquell robatori i per d'altres que havia comès.

Carnaval

Per Joan, de 6è B
Aquest any el carnaval ha sigut molt llarg, i jo vaig arribar quant ja feia estona que havia començat. Vaig anar-hi amb en Facundo i amb un altre amic, després vaig anar amb els meus pares i la meva germana i ens vam trobar amb un dels meus oncles i amb el meu cosí. Però quan pensàvem que ja s'havia acabat encara en van venir algunes més. Després també va venir un amic meu i vam jugar a la play i vam mirar algunes fotos de les que havíem fet en el Carnaval.

Per Kilian, de 6è B
Aquest any jo no vaig anar al carnaval però em van dir que va ser divertit, i també em van dir que  hi havia moltes carrosses. L'Alejandro va participar en els carnavals de Blanes, Tordera i Maçanet.
Va desfilar amb un ball de comparsa amb el grup de teatre de Pere Cot. Portaven posat un vestit de màscares a la panxa, a dalt portaven posat unes barres fluorescents. Van anar pel carrer Ample fins a la platja.

La meva millor amiga és la Carla

Per Aylen, de 6è B
La meva millor amiga és la Carla. Ens vam fer amigues a P4 i des d'aquell curs no ens hem barallat mai; només una vegada quan anàvem a P5, però fins avui mai, i ens estimem molt. El 5 d'abril anirem al concert de Tokio Hotel a Barcelona. L'entrada costava 50 euros però jo pensava que no podria anar-hi perquè la vaig comprar molt tard. Però ja les hem comprat encara que l'únic lloc que quedava era darrera de tot. Les meves amigues s'enfaden perquè jo sempre estic amb la Carla però com que és la meva millor amiga... i sempre serem amigues. Som com germanes.
Som les millors amigues per la senzilla raó que ens assemblem molt i ens agraden les mateixes coses. Avui a les dues hem trobat un gos perdut i hem trucat al telèfon que posava al collar del gos que es deia Rock i hem anat a casa de l'amo a tornar-se'l.

Autobiografia de l'Aly

Per Aly, de 6è B
Vaig néixer el 26 d'agost el 1998. Vaig anar a França el meu primer any i m'hi vaig quedar 7 mesos.
He après matemàtiques, castellà i català a l'escola Napoleó Soliva.
M'agrada jugar a futbol, tennis, bàsquet... (tots els esports menys ballar).
Tinc molts amics com l'Issac, l'Aitor, en Facundo, l'Ivan F, l'Ivan B, en Bryan, l'Àlex, en Martín G, en Martí...

Per què...?

Per Carla, de 6è B

Hi ha al món un milió de coses, que desconeixem. Per exemple:
Per què els gossos, (quasi sempre) donen un parell de voltes abans d'estirar-se al seu llit?Els gossos estan emparentats en certa manera amb els llops, i els llops també donen unes voltes abans d'anar-se'n a dormir. Els llops ho fan per estovar l'herba sobre la qual s'estiren per tal d'estar més còmodes en el llit que s'han fet, i els gossos ho han assimilat genèticament. D'altra banda, no obstant, i també de manera hereditària, fan aquests tombs per tal de comprovar que tot està en el seu lloc i en ordre i sense presència de possibles amenaces o enemics abans d'anar-se'n a dormir. Però com ja sabem, els gossos i els llops mai dormen profundament, sinó que sempre estan atents a qualsevol soroll. O sigui, fan aquest tombs per raons de comoditat i de vigilància prèvia al descans, amb dues pràctiques heretades genèticament.
El pròxim dia us informaré de més coses.
Si voleu que posi la resposta d'alguna pregunta vostra, me l'envieu per l'intraweb.
Sóc la Carla Armero Redondo. El meu usuari de l'intraweb és: carlaarm

Recerca de Medi

Per Marta, de 6è B
El divendres passat l'Israel va col·locar a la classe un full de preguntes per fer un treball. Si el feies, et pujava un punt al control i si no el feies et baixava un punt. Les preguntes eren sobre la revolució industrial, i ens deixa acabar-ho del dilluns 1 fins al dilluns 8. Per a mi, és molt fàcil, però per als altres no sé si és tan fàcil. Només són 8 preguntes, serà per això que haurà deixat fins al dilluns 8???

La colla i jo

Per Darien, de 6è B
Cada divendres o dissabte, quedem per anar a donar una volta, quasi sempre som els mateixos... la Betina, la Mariyama, la Merche, l'Estela, de vegades ve la Carla, i molt poques vegades hi ve l'Aylen. De nois hi venen... en Jonathan, en Bryan i en Fernando.
Quan anem a donar una volta anem a la platja o als Pins, per passar una estona tots junts.
És molt divertit.

Presentacions de contes populars

Per Susana, de 6èA
Els alumnes de 6è hem estat fent unes presentacions de contes per als nens petits, com per exemple: La caputxeta vermella, En patufet, La ventafocs... Ens ha costat una mica, vàrem haver d'escriure el conte a l'ordinador, escanejar les fotografies, preparar la presentació del conte, gravar les veus...Va ser bastant complicat. Hi ha algunes presentacions molt maques. Algunes les vam haver de repetir perquè se sentia el soroll de fora i no quedava bé perquè hi havia molts grups gravant a la vegada.
Ha quedat molt bé. 

Per Mariyama, de 6è B
Ja fa uns quants dies tots els alumnes de 6è estem fent un treball per als nens petits. De cada classe hem fet grups de 3 o de 4 per fer el treball.
Aquest treball consisteix en escollir un conte, (nosaltres hem escollit “El flautista d'Hamelín”), llegir-lo, fer-ne un resum i copiar-lo. El dia següent que tocava informàtica vam escanejar els dibuixos del conte i per últim el vam gravar.

dimecres, 3 de març de 2010

El terratrèmol de Xile

Joan, de 6è B.
El terratrèmol de Xile va arribar a una magnitud 8,8 graus a l'escala de Richter. La tia d'en Bryan li va dir que va durar aproximadament 3 minuts. El més impressionant és que va moure l'eix de la terra, la línia on està equilibrada la massa de la terra es pot haver desviat en uns 8 centímetres i ha alentit el dia terrestre en 1,26 microsegons. Un microsegon és una milionèsima part de segon. Va ser un terratrèmol molt fort. Es van ensorrar edificis, trencar mobles, teles... Moltíssimes cases van ser destrossades pel terratrèmol, van morir centenars de xilens. Ara molta gent està robant i ho estan passant molt malament. A part dels actes delictius segueixen caient alguns edificis. S'hi han enviat 11.850 soldats i 50 aeronaus. El govern de Bolívia ha enviat uns avions solidaris amb menjar, paper, etc.

dimarts, 2 de març de 2010

LES ROSES

Les roses fan bona olor
i són de molts colors.
A mi m’agraden les vermelles
que diuen que són de l'amor.

Ylenia Urbano 5è B

La desaparició

Per Martí Extremera, de 6è A.

La setmana passada vaig anar a casa d'un amic meu a jugar. Jo estava jugant amb la meva videoconsola. Al cap d'una estona em vaig avorrir i vaig deixar de jugar-hi. Vam berenar i ens vam posar tots dos a jugar a la Playstation3 amb un joc que es diu Little big planet. Aquest joc era molt divertit, podies agafar-te a búfals, conduir un tanc, disparar amb ell, conduir vehicles, crear bombes nuclears... Vam passar-ho molt bé.
El dilluns vaig mirar i... la videoconsola no hi era! Vaig mirar per tot arreu, però la videoconsola no apareixia.
Al final resulta que se m'havia caigut mentre jugava a la Playstation3!!!

Els contes

Per Martín Girondo, de 6è A.

Aquestes tres setmanes hem fet a informàtica un treball amb l'Audacity i les diapositives de l'Open Office. Cada grup ha escollit un conte i l'hem gravat amb els micròfons. Ha estat molt divertit.
A les diapositives vam posar un icona d'un altaveu per reproduir el so. El meu grup va escollir la Blancaneu i jo vaig fer de vella i de mirall. L'únic problema va ser que s'escoltava el soroll de fons.
Però l'hem editat i ha quedat bastant bé.

Guitar Hero, el videojoc

Per Sergi Fontàs (6è A)

El “Guitar Hero” és un videojoc de la Playstation. Toques una guitarra amb cinc colors (verd,  vermell, groc, blau i  taronja) en una barra que puges o baixes mentre toques els botons. A la pantalla et venen unes notes amb els colors corresponents. Si no has jugat mai a aquest joc costa una mica al principi, però segur que t'hi acabes acostumant.
Us diré els escenaris que em sé però n'hi ha més: soterrani, Tòxic Sumer Fest...
Hi ha molts personatges com en Mortico Rip. Els altres noms no me'ls sé.
Hi ha quatre nivells: fàcil, mitjà, difícil i expert. Jo estic en el nivell expert  i tinc tots els escenaris que hi ha. Pots aconseguir diners a partir del nivell mitjà, pots comprar-te guitarres “gipons” personalitzades, temes nous, vídeos i dos personatges nous. També pots triar entre quatre vídeos.
Quan et compres els temes extres i estàs fent la carrera crec que no et donen diners.
Hi ha tres possibilitats de joc: carrera, partida ràpida i multijugador que et permet aguantar dues guitarres i fer duels entre amics. També pots fer el tutorial.
Hi ha trenta cançons en mitjà, difícil i expert però en fàcil, n'hi ha vint-i-cinc.

dilluns, 1 de març de 2010

Las apariencias engañan

Per Laura González (6è A)

Un día había unos niños jugando en el patio, y al llegar a clase les presentaron un niño nuevo que era muy guapo y parecía muy bueno. Él se sentó al lado de una niña, Andrea, para ellos la más popular de la clase. Ella, muy contenta, le dijo que era muy guapo y si quería ser su novio y él le dijo que sí.
A la mañana siguiente vino un niño nuevo que era gordo y feo, que también se sentó al otro lado de Andrea. La chica, como vio que no era guapo y era gordo, se separó de él con la mesa. En todas las clases el chico gordo y feo que se llamaba Javier le enviaba cartas a ella. Andrea rompía las cartas en su cara y las tiraba a la basura, y con su novio Daniel, el chico guapo, se reían de él.
El día siguiente Daniel, que vio a Javier hablando con Andrea, le pegó y le insultó. Andrea, al ver que era muy violento y que no se sabía comportar, lo dejó y se fue con Javier que, aunque era gordo y feo, era muy amable y simpático.
A la mañana siguiente Andrea le dijo a Javier que sí que sería su novio porque se había portado muy bien con ella. Javier le preguntó: ¿Y porqué has dejado a Daniel? Andrea respondió: Porque las apariencias engañan, yo pensaba que él era guapo, listo, amable y simpático, pero todo el contrario. Ellos dos se fueron felices y Javier, al cabo de los años, se supo comportar.