Medi Social

dilluns, 30 de novembre de 2009

La nostra escola

Per Mariyama de 6è B.

La nostra escola és molt gran, el pati és enorme i l'edifici molt alt.
Al pati de la nostra escola hi ha una pista, algunes cistelles, camps de futbol, un gimnàs, una guarderia, el pati dels petits... El pati dels petits és bastant gran però el nostre encara ho és més. Tenen una caseta per jugar, un cotxe, un tobogan i moltes coses més.
A la nostra escola hi ha moltes aules, com per exemple l'aula d'informàtica, la de música, la biblioteca, l'aula d'acollida, la d'audiovisuals i moltes més.
A parvulari estan els de P3, P4 i P5. Les nostres assignatures són català, castellà, matemàtiques, anglès i moltes més.
A l'escola fem moltes coses però algun dia ja us ho explicaré tot.

Portaventura


Per Marta de 6è B.

 Nosaltres, els alumnes de 6è, a l'excursió de fi de curs anirem a Portaventura. 
Ens ho passarem molt bé, pujarem a les atraccions, i si ens deixen portar diners ens comprarem gelats perquè segur que fa molta calor. I anant per allà fent fotos, mirant les coses... ens cansarem molt. Per això, jo deixaria les atraccions d'aigua per les últimes. 
Ens ho passarem molt bé! 

diumenge, 29 de novembre de 2009

De gran vull ser...

Per Noèlia de 6è B.

Jo de gran vull ser veterinària perquè m'agraden molt els animals com els gossos, els gats... i a més a més m'agrada cuidar-los i veure com creixen. En canvi, no m'agraden els insectes.
Jo, a casa meva, tinc animals. Em compraran un peix.
He d'estudiar molt perquè... jo vull ser veterinària !

El taxi

Per Fran de 6è B.

Hi havia una vegada un taxi que era molt antic i als clients no els agradava anar amb aquell vehicle.
Jo tenia un amic de la meva edat que es deia Declan Rober Elger Batista que era mecànic. Ell tenia un taller de reparació de vehicles i jo li vaig demanar que em reparés el taxi. Ell me va dir que, si jo volia, me'l “tunejava i jo li vaig dir que sí perquè els clients ja no pujaven al meu taxi.
Li vaig dir quants euros li havia de donar i ell em va dir 0.00 €. Jo li vaig dir: - Moltes gràcies i ell em va dir: - Per això estan els amics.
Quan va sortir el vehicle del taller, tothom hi volia pujar i quan vaig cobrar li vaig donar 1.000 euros.

La meva millor amiga

Per Carla de 6è B.

Doncs avui escriuré sobre la meva millor amiga, l'Aylen. Som amigues des de quan anàvem a P4, i no exagero.
Tot va començar així. El primer dia que vas arribar a classe, tota vermella com un tomàquet, et vas asseure a l'altra punta de la filera on jo estava sentada, em vas mirar, i em vas somriure.  Aquell mateix dia, a l'hora d'esmorzar... estaves amb una vergonya, tota vermella!
No ens hem enfadat ni una sola vegada, encara que sembli impossible. Hem estat juntes en tots els moments, els bons i els dolents. Ets una amiga de les que es pot comptar amb els dits de la mà, i sempre seràs la primera.
Ara que estem a sisè, han passat 7 anys des que ens vam conèixer, i m'encanta que ocupis el lloc de la meva MILLOR AMIGA.

Els deures

Per Joan de 6è B.

A mi no m'agrada fer deures. La veritat, sé que a ningú li agrada, per això escric aquest text. Penso que la majoria de professors posen massa deures. Estic segur que tots vosaltres també  esteu d'acord amb mi, però què hi farem. 
Però també estic segur que si no féssim deures no aprovaríem, però igualment hi ha gent que no els fa.  
M'agradaria que no en posessin tants, bé, millor que no ens posin. Com he dit abans, quan arribo a casa m'agradaria anar a jugar al parc, veure la tele o jugar a la play com tots vosaltres. 
Però si ara malgastem el temps, quan siguem grans no podrem tenir un bon treball ni una bona casa.

La biblioteca encantada

Per Laura de 6è A.

Un dia estàvem a l'escola, era un dia normal com sempre i l'Ariel i jo estàvem al pati jugant. Quan va tocar la sirena, vam escoltar que era un so diferent als de cada dia. Vam anar a la biblioteca per buscar el llibre d'"Els tres porquets". Vam arribar al prestatge dels contes infantils i vam agafar el llibre, que era molt infantil però era per al germà de l'Ariel. Vam obrir el llibre per veure si estava en bones condicions, el vam obrir i vam veure una taca de sang, vam anar a consultar-ho a la nostra tutora i no la trobàvem. Vam anar a buscar al Rafa i ens va dir que havia anat al lavabo però la porta estava tancada amb clau i el llum obert. 
 
Vam tornar a la biblioteca un altre cop per agafar el llibre i tornar-lo al prestatge però ja no hi era. Vam agafar un altre llibre i vam anar cap a la porta, però estava tancada amb clau per fora. Vam anar a veure si la finestra estava oberta però estava tacada de sang, això era molt estrany. Vam intentar trencar el vidre, però no vam poder. Ens vam començar a espantar.

L'Ariel i jo, per animar-nos, vam fer tonteries i vam començar a explicar-nos acudits però no va servir de res perquè vam veure que no hi havia ningú a l'escola. Vam cridar i intentar sortir d'aquella biblioteca encantada i plena de sang. Ja eren les 7 però ningú havia vingut a ajudar-nos. Vam agafar l'ordinador i ens vam connectar al messenger per demanar ajuda i ens va sortir una pantalla que deia : JAJAJA, D'AQUI 3 HORES, VINDRÉ A BUSCAR-VOS AFANYEU-VOS O MORIREU!! i es va apagar l'ordinador i les llums.

Sort que l'Ariel tenia una llanterna i vam poder veure que havien entrat uns homes molt forts, els vam demanar ajuda i vam pujar al seu cotxe, però eren dolents. Ens van portar a una habitació petita, fosca i bruta. Però hi havia un mòbil darrera l'armari i vam trucar a la policia i li vam dir el lloc on érem. Ens van venir a buscar i per sort vam tornar a casa sans i estalvis. La dona que ens va fer això va ser detinguda per la policia i tots feliços menys la dona, que va anar a la presó.

dissabte, 21 de novembre de 2009

Geòrgia

Per Ani de 6è A.


El meu país, que es diu Geòrgia, és molt bonic però molt pobre.
Quan vaig arribar a Geòrgia, vaig veure que la gent era molt amable amb mi perquè tots em coneixien després de tant de temps. Em coneixen perquè vaig fer una sèrie molt coneguda al meu país que es diu “Me da shen”.
Vaig veure que el meu país era molt, però molt bonic, però també em donava una mica de llàstima perquè hi havia gent que vivia al carrer i jo els donava una mica de pa quan en tenia. Hi va haver un dia que va començar la guerra entre Rússia i Geòrgia i jo estava allà, amb el meu país en guerra.
El meu pare em va trucar per dir-me que volia tornar a Espanya però jo li vaig dir que no.
Quan vaig tornar a Espanya vaig plorar perquè em volia quedar allà.

Un dia solitari

Per Sergi de 6è A.

Saps aquell dia que sembla que no existeixis? Doncs, jo avui l'he tingut.
Per començar he hagut de venir corrents cap al col·legi. Després, per acabar-ho d'adobar, en tot el dia he passat com si no hi fos. En el partit només l'he tocat per pura sort i
sempre que xutava em deien que xutés cap allà i era cap a l'altre costat. I això només és el principi de tot.
A l'hora del menjador han deixat guanyar a un nen: li passaven la pilota encara que no es pogués fer i deixaven que fiqués els gols i, és clar, m'han eliminat i me n'he anat perquè el porter i el nen eren uns tramposos.
I així és com acaba la meva història.

El rei del joystick

Per Martín de 6è A.

Aquest any es va celebrar el concurs "El Rei del Joystick". El concurs consisteix en que un grup de gent nord-americana viuen durant uns mesos en una casa. Els concursants es van eliminant jugant a jocs electrònics coneguts. El pitjor jugant a aquest joc és l'eliminat de la setmana. El guanyador del concurs s'emporta 100,000 $ i un munt de televisions, ordinadors i aparells electrònics.

Cada setmana juguen a un joc diferent, de tota mena: esportius, de conducció, de lluita... Cada joc està dividit en tres parts: la prova real en la que han de representar d'una manera el joc en la vida real; després la prova individual en la que els participants han de obtenir la major puntuació per no arribar a la tercera part del joc, en la que el pitjor de la prova individual ha de enfrontar-se a l'escollit pel millor de la prova individual. La tercera part se celebra en un estadi amb pantalles gegants en les que han de jugar entre ells, l'un contra l'altre, per no quedar eliminats.
La final es va celebrar a l'estadi de les pantalles gegants i van jugar a tres jocs: un de snowboard (esports), al Gears of War 2 (armes) i al Soul Calibur IV (lluites). El guanyador va guanyar a l'últim moment per un punt.

divendres, 20 de novembre de 2009

Volem una pista de voleibol

Per Amanda de 6èA.

Ja fa uns dies, els alumnes de 6è vam fer una recollida de firmes, per aconseguir una pista de voleibol. Tenim ganes de tenir-ne una per poder jugar i passar-ho molt bé. Ja contem amb algunes firmes de professors que diuen que estan d'acord amb que posin la pista i ens volen ajudar.
Us explicaré una cosa, el primer dia que estàvem fent la llista de firmes, se'm va volar el paper pel vent tan fort que feia i la vam haver de tornar a fer! Però tot i això seguim amb les ganes de tenir la pista perquè... si hi ha una pista de futbol, per què no de voleibol? Tot això va sortir perquè en el curs 08-09 va venir una professora de voleibol a fer-nos una mica de classes, després vam a anar a fer un torneig i com ens va agradar tant, vam pensar que podríem jugar a l'escola cada dia.
La veritat és que hem tingut ajuda per part de molts alumnes d'altres cursos i els agraïm molt el seu suport! Gràcies a tots!

dijous, 19 de novembre de 2009

Ens vacunen!


Fernando - 6è B: Avui, tots els nens de sisè hem estat molt nerviosos per les vacunes. Ens en posaven tres: per prevenir el càncer de coll d'úter a les nenes i per prevenir-nos de l'hepatitis A+B i de la varicel·la als nens. Eren dues noies molt simpàtiques, ha durat de les 9 a dos quarts de 10. 

Alejandro - 6è B: Tots hem portat el llibre de vacunació. Han vingut unes metgesses molt bones. La xeringa era gran però l'agulla més petita. Jo tenia por de l'agulla però no m'ha fet mal.
Mentre ens esperàvem hi havia molta tensió a la classe. 

Nora - 6è B: Avui era un dia molt important perquè a tots ens ha vacunat el metge. A mi m'ha fet una mica de mal i als meus companys també. Jo m'he marejat una mica pels nervis que tenia.
Diuen que als nens no els feia mal la vacuna. 

Marta - 6è B: Hi havia gent que es marejava, els feia mal el cap o estava plorant. Jo no plorava perquè una professora ens havia dit: -No forceu el braç que sinó us farà més mal.
I nosaltres li vam fer cas. 

Dissecció d'una cuixa de pollastre

Carla - 6è B: Fa poc vaig fer una dissecció a una cuixa de pollastre.
Al principi va ser una mica fastigós, però va ser molt realista, ja que hauria sigut molt fastigós fer la dissecció una cuixa de pollastre però que la portessin amb les plomes, la pell...
Vaig agafar unes pinces i unes tisores de metall per arrencar la pell del múscul, ja que no sabíem quasi res, abans, ens va resultar fascinant el que arriben a tenir els éssers vius al seu cos, llavors ja ho vaig entendre tot molt millor.
Després vaig veure tendons i lligaments, i finalment vaig arribar a l'os. Va caure una mica de sang ja que no estava cuinat, i la sang no havia desaparegut, per dir-ho d'alguna manera.
Els nens, com no, van fer la gràcia d'agafar els tendons i perseguir-nos (a les nenes) per tot audiovisuals.
Va ser la primera vegada que vaig fer la dissecció d'un animal. Per dir-ho d'alguna manera, em vaig sentir ''orgullosa'', de fer la dissecció d'una cuixa de pollastre. 

Àlex - 6è B: Dissecció de pollastre! Quin fàstic, mare meva. Era per posar-se a vomitar però va ser un treball gloriós. La majoria va aconseguir l'objectiu: treure la pell i veure el cartílag, el tendó i l'os però sort que era una pota de pollastre que si hagués sigut d'una granota, les nenes es posarien a cridar del fàstic o fins i tot alguns es posarien a vomitar.

Darien - 6è B: Ens van posar en grups de quatre o de cinc. En el tros de pollastre que ens van donar havíem d'obrir el pollastre amb unes tisores i unes pinces que ens va deixar el professor, havíem de trobar el cartílag que és lo que tenim entre els ossos perquè no es desgastin fàcilment, el tendó es lo que uneix un os amb un múscul i els lligaments que uneixen un os amb un altre. 

Arribada a l'escola

Per Noelia de 6è B.

Quan vaig arribar a l'escola nova vaig tenir una mica de vergonya però després se'm va passar. Vaig anar coneixent gent i vaig tenir amigues. Ja m'he canviat cinc vegades d'escola. 

La intraweb de l'escola


Mariyama - 6è B: Amb la intranet podem apuntar els deures de l'escola, escriure missatges per als altres companys, rebre missatges, enviar els deures per la intranet, podem posar-nos la foto,i moltes coses més. El nostre professor d'informàtica ens deixa 5 o 10 minuts per poder entrar-hi i enviar missatges o altres coses més. A tots els nens de l'escola ens agrada.

Fran- 6è B: La intraweb serveix per comunicar-te amb els amics o professors perquè pots enviar missatges i fer més coses com enviar documents. És molt divertit.
Quan va ser el meu primer dia, em va agradar molt. 

Declan: La intraweb serveix per parlar i també pots veure les faltes que tens. És lo millor perquè és com un Messenger. Lo dolent d'això és que només es poden connectar els del col·legi Napoleó Soliva. Però també és molt bo que el cole tingui per fi una intraweb, només per nosaltres.
 
Leandro: La intraweb és lo millor que m'ha passat en la meva vida perquè pots enviar deures i aprovar. Així podré comprar-me la PSP-Go. 

dimecres, 18 de novembre de 2009

Vaig a l'aula d'acollida

Per Imane de 6è B.

Vaig a l'aula d'acollida amb la senyoreta Pilar perquè encara no sé parlar català. A la seva classe parlem molt, pintem, escrivim i treballem a l'ordinador. Estudiem les fruites de tardor com cireres d'arboç, pinyons, nous, mandarines,... 

divendres, 13 de novembre de 2009

Excursió a Peralada

Per Amanda de 6è A.

El dimecres 12 de novembre (4 dies abans de el meu aniversari), tenim una excursió a un castell medieval. L'Elia, ens ha dit que buscarem pistes, és com un enigma que haurem de desxifrar. Jo aniré de parella amb la Clara, espero que ens ho passem molt bé ja que a mi m'encanten els enigmes i buscar coses interessants. La meva àvia m'ha comprat una motxilla per a les excursions, té molts colors i m'encanta.

El dia 12/11/09, per fi, vam a anar a Peralada. És un poble molt petit, aproximadament pot tenir 2.000 habitants. Però és molt bonic ja que els carrers encara són tots de pedra. I les cases també.
Vam entrar a una església molt bonica, però la monitora que venia amb nosaltres no podia obrir la porta. Després, seguint les pistes que ens donaven, vam anar a parar al castell. És molt bonic per fora, té uns patis molt grans amb fonts i molts bancs. La mala sort és que el castell per dintre és un casino i no hi podíem entrar. Vam anar a un convent que estava al costat del castell. Només havíem de travessar un pont. Quan estàvem allà ens van dir que entréssim a una església, era molt gran. Tenia unes finestres molt altes.

Després vam anar a menjar. I molts de nosaltres ens vam comprar gelats, etc. Finalment vam pujar a l'autocar i vam tornar cap a Blanes cantant i parlant.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Halloween

Per Carla de 6è B.

Halloween, és una festa ''tradicional'' anglesa, on se celebra la resurrecció dels morts, per dir-ho d'alguna manera. La gent se sol disfressar de bruixot, bruixa, vampir o alguna cosa més original, com per exemple d'esquelet o d'alguna persona atropellada. Les cases se solen decorar amb una carabassa, amb el dibuix d'una cara malvada dintre. La celebració es basa en anar visitant cases, i demanar caramels, però el que faig jo és preguntar: truc o tracte? I si em diuen tracte, tiro ous o farina a la porta. Ja, ja, ja!

La Castanyada

Joan - 6è B : Els nens de tota l'escola van sortir al pati per celebrar la castanyada. Els nens de sisè van repartir les castanyes als nens de quart, van ballar, jugar i ajudar a pelar castanyes als nens de pàrvuls i sobretot van menjar castanyes. La festa va ser molt divertida i també molt animada.
Per Halloween a plàstica tota l'escola va fer coses com fantasmes i carbasses.

Karen - 6è A: El divendres 30 de gener vam celebrar la castanyada. Ens vam disfressar de castanyers i castanyeres. A nosaltres els nois i noies de 6èA ens va tocar repartir les castanyes als nens i nenes de pàrvuls i com són els més petits de l'escola ens va tocar ajudar-los a pelar les castanyes.
Després vam menjar castanyes, i estaven boníssimes, però una mica crues. Quan vam acabar de menjar castanyes vam començar a jugar, ballar, córrer... Ens ho vam passar molt bé, va ser molt divertit.

Martín - 6è A: El dia de la castanyada va ser molt divertit. La majoria de la classe es va disfressar de castanyers i castanyeres. Jo em vaig disfressar amb un davantal, una armilla i una gorra. Després em vaig pintar barba i canes al cabell. Quan vaig arribar a l'escola, per esperar a baixar al pati, vam jugar a jocs de taula. Després de jugar una estona, va venir un professor i ens van dir a quina classe havíem de repartir. A mi em va tocar P-4. Quan vam baixar al pati, ens van posar les castanyes al cistell i vam anar corrents a repartir-les als nens de P-4. Quan vam acabar, ens vam menjar les nostres castanyes. Jo em vaig quedar tip (me'n vaig menjar tres bosses). A les cinc, vaig anar a casa meva i li vaig donar les castanyes que em van sobrar a la meva mare.

Mariyama - 6è B: La castanyada d'aquest any va ser l'última que farem en aquesta escola, m'ha agradat molt perquè ens va tocar a nosaltres repartir les castanyes. Va ser impressionant, quasi tots els alumnes de 6è estaven disfressats, em va agradar molt. Després ens vam posar a menjar i a ajudar a pelar les castanyes dels més petits (p3, p4 i p5). Quan vam acabar de menjar, ens vam posar a jugar i a ballar. Va ser espectacular. Ah! i també en Fernando va portar una mena de laca que ens deixava el cabell de color blanc.

Betina - 6è B: El dia de Halloween vam sortir alguns dels nens i nenes de 6e B a demanar caramels per la Plantera. Ens ho vam passar molt bé i ens van donar molts caramels a tots. Ens va agradar molt i esperem que l'any que ve hi puguem anar... Quan vam sortir eren les 6:00 i quan vam tornar serien les 9:00 encara que alguns se'n van anar a les 7:30. Va ser molt divertit.